L’evolució favorable de Malgrat de Mar s’inicià al segle XVIII, amb el tràfic del camí ral a França (1747) i la intensificació de l’agricultura. Sabem que al S.XVIII s'exportava vi., productes de camp (blat de moro, fesols, pèsols i faves), que hi havia la fàbrica d'aiguardent, que s'exportava carbó de l'interior per Barcelona, etc.
L'espai
agrícola ha sofert des del final del segle passat unes grans
transformacions. De les vinyes, i després dels garrofers als
vessants de les muntanyes, es va passar a una intensificació dels
correus d'horta. Actualment, Malgrat hi ha dues zones clarament
localitzades: Pla de Grau i el Pla de Pineda.
L'agricultura
ha esdevingut cada cop més intensiva i la productivitat ha augmentat
moltíssim. Ha canviat els sistemes de regatge, els adobs, el control
de les plagues. Ha aparegut hivernacles, nous sistemes de conreu...
Al
S.XIX, la industrialització ens vindrà de la mà del tèxtil, que
serà l'activitat industrial predominant fins no fa gaires anys. La
Fabrica de l'aigua (Tèxtil Maristany. S.A) n'és un exemple. També
va ser important l'extracció de mineral de ferro de Can Palomeres,
que constitueix al començament d'aquest segle. Al principi del segle
XX es descobreix ferro als turons de Can Palomeres i del Mas Joer,
però la rendibilitat del jaciment era escassa i després de la
Primera Guerra Mundial fou abandonat. S'hi havien realitzat un
conjunt de torres metàl·liques des de la muntanya fins a la mar, a
través de les quals, per vagonetes, el material era descarregat a
les bodegues dels vaixells i encara resta una plataforma dins la mar
dita popularment la Pilona i les diferents mines.
Als
darrers anys s'ha anat configurant un panorama industrial en tres
eixos: les indústries químiques, situades al camí de la Pomereda,
les tèxtils que han pogut adaptar-se a les noves situacions, i les
metal·lúrgiques, d'un nivell qualitatiu molt elevat.
Així
que Malgrat de Mar havia estat una població tradicionalment agrícola
que havia tingut una considerable activitat de comerç marítim i, a
partir del segle XIX, una important activitat industrial,
principalment en el lli.
Era
doncs una vila molt variada donat que en ella hi havien conviscut tan
pescadors, miners (Mines de Can Palomeres), pagesos, que avui en dia
els podeu trobar en el Pla de Grau.
Com
a vila turística té els seus inicis al voltant de l’any 1960.
Actualment,
hi ha una gran tradició en el sector turístic, acompanyat d’una
gran oferta comercial i de restauració, que ha anat evolucionant al
llarg dels temps fins ara, i que ha estat certificat com a Destinació
de Turisme Familiar.
Com
es pot veure al vídeo de fotos antigues els carrers no estaven molt
transitats, la gent viatjava a peu, en bicicleta, o en carros, els
carres no estaven asfaltats, i la gent vestia de manera senzilla, amb
gorres i sabates de sola d'espart. Les feines estaven dedicades al
camp, moltes famílies tenien hort i també estaven els pescadors.
Les
dones es dedicaven a les feines de la casa, la criança i a les
feines de reparar les xarxes i altres com fer puntes de coixí, els
nens participaven de les feines dels pares.
 |
| Foto del llibre "Malgrat dels nostres avis" editat per l'Ajuntament de Malgrat (1993) |
Hi
havia un hospital que estava governant per monges i es situava al
cantó de la capella.
Al
següent vídeo es poden veure els carrers, la gent i els edificis de
l’època dels avis.
Els
avis van viure la postguerra una època de gana i penúria i de pocs
recursos educatius. De mica en mica, va anar creixent una nova
generació que veuria molts de canvis en les infraestructures, les
tecnologies, van veure arribar la televisió, i ens vam obrir a
Europa, que estava més avançada que el nostre país. Carreteres,
mitjans de comunicació i un nou mitjà de vida, el turisme, van
canviar completament la imatge del poble, els habitants van créixer
en número, van arribar turistes del país i estrangers i es
necessitava molta mà d’obra en la construcció i els serveis, els
comerços es van multiplicar, les feines del camp van canviar molt i
les dones es van fer treballadores. L’escola arribava a tothom i la
població es feia cada vegada més democràtica.
El
paisatge va ser completament transformat per macroedificis
d’apartaments, sense lleis per protegir ecosistemes preuats.
Actualment han sorgit ajudes per recuperar el perdut i protegir les
dunes, per exemple.
En
aquests moments, nosaltres vivim un temps de crisi i canvis mundials
que afecten a tots els àmbits socials, les ONG d’ajuda a
necessitats en temps de crisi com el Banc d’Aliment, Càrites i
Creu Rojam fan recaptes de menjar diverses vegades a l’any, i
encara que tots els sectors tenen problemes, Malgrat contínua
mantenint el turisme.
Si
ens remuntem a la història, podrem trobar l’origen del nom de la
nostra vila, Malgrat. Segons una llegenda, el nom de Malgrat de Mar,
prové de l’època en què els presoners del castell de Palafolls
havien d'anar a treballar a la localitat veïna “de mal grat”. De
fet, va ser un poble veí i menor junt a Palafolls durant molts
d’anys.
A
continuació us mostrem un seguit d'edificis que han anat canviant
durant els anys:
Església
de Sant Nicolau. És del segle XVIII, encara que s’hi
conserven restes d’èpoques anteriors. Façana d’estil neoclàssic
dedicada a Sant Nicolau de Bari. El temple va ser malmès l'any
1936 i restaurat durant els anys quaranta del mateix segle.
Peixateries
Velles. Van ser construïdes l'any 1890, essent alcalde Martí
Casas. Inicialment, l'espai central estava obert, a mode de carrer, i
només estaven coberts els laterals, amb columnes de fosa com
elements de suport. La coberta central, amb encavallades de fusta, és
de l'any 1920. A la part sud hi havia les carnisseries i, al nord les
peixateries. Encara es conserva la pedra on s'hi col·locava el peix.
Ajuntament. D’estil
modernista, va ser inaugurat el 15 d’agost de 1913.. La façana
es pot qualificar de modernista. Va ser remodelat l'any 1991.
Actualment segueix igual.
Centre
Cultural. Antigament era un cinema (abans hi havia 4 cinemes
a Malgrat, avui dia no hi ha cap). Actualment, és espai dedicat a
les projeccions cinematogràfiques, representacions teatrals i
conferències, entre altres. Disposa, a més, de Sala d'Exposicions a
la planta baixa.
Biblioteca
Municipal La Cooperativa. Inicialment era una casa senyorial
construïda a finals del segle XVI. Hi vivia la família noble dels
Clapers. Posteriorment va complir moltes altres funcions: hospital de
sang (s. XVIII), seu del Casino Malgratenc (s. XIX), seu d’una
cooperativa obrera de consum (s. XX) Al 1998 es va reformar totalment
per alberga la Biblioteca Municipal “La Cooperativa”, fins als
nostres dies.
Ca
l'Arnau. Construïda l’any 1914. L’any 1997 es va
restaurar i va acollir durant 10 anys l’Escola Municipal de Música.
Actualment és la seu del departament de cultura i de Malgrat Turisme
SL.
Antic
Hospital i Capella. L’any 1441 Hug Descolomer va fer
donació dels seus béns a fi que es construís un hospital pels
pobres de Jesucrist. Entre 1892 i 1970 va ser regit per les
germanes de Sant Josep. L’Hospital, actualment, fa funcions de
centre terapèutic i la capella adjunta serveix per a fer-hi actes
culturals.
Can
Campassol. Abans era una casa colonial, actualment hi està
ubicat el Casal per als Jubilats.
La
Pilona. Es tracta d’una plataforma artificial que servia,
al començament del segle XX, com a punt d’embarcament del material
de ferro de les mines de can Palomeres. Es transportava el ferro des
de la muntanya mitjançant un sistema de vagonetes per unes torres
metàl·liques. Actualment, no es fa servir.
El parc del castell. Hi ha una torre del S.XVI i es troba al barri històric de la població. Hi destaquen les restes de la torre vigia utilitzada per defensar el poble, des d'on s'obtenen vistes de la vila i el litoral meditarrani. L'any 2002, quan s'urbanitzava el parc que l'envolta, va ser remodelat. Aquesta actuació, que va alterar substancialment la seva estructura, especialment a l'interior, ha resultat força polèmica i ha despertat la indignació de molta gent del poble. Actualment, el Parc ha possibilitat des de la seva creació, una zona d’esbarjo i lleure comuna a diferents sectors de la població, d’accés lliure i s’han realitzat múltiples activitats culturals. S’observa una meravellosa panoràmica de tot el municipi.
Torre de la Vídua de Can Sala. Antigament era una casa privada. Actualment la torre es troba en un estat lamentable d'abandó i degradació i ha estat objecte d'intenses campanyes reivindicatives organitzades per gent del poble. Finalment, ha estat adquirida per l'Ajuntament de Malgrat.
El parc del castell. Hi ha una torre del S.XVI i es troba al barri històric de la població. Hi destaquen les restes de la torre vigia utilitzada per defensar el poble, des d'on s'obtenen vistes de la vila i el litoral meditarrani. L'any 2002, quan s'urbanitzava el parc que l'envolta, va ser remodelat. Aquesta actuació, que va alterar substancialment la seva estructura, especialment a l'interior, ha resultat força polèmica i ha despertat la indignació de molta gent del poble. Actualment, el Parc ha possibilitat des de la seva creació, una zona d’esbarjo i lleure comuna a diferents sectors de la població, d’accés lliure i s’han realitzat múltiples activitats culturals. S’observa una meravellosa panoràmica de tot el municipi.
Torre de la Vídua de Can Sala. Antigament era una casa privada. Actualment la torre es troba en un estat lamentable d'abandó i degradació i ha estat objecte d'intenses campanyes reivindicatives organitzades per gent del poble. Finalment, ha estat adquirida per l'Ajuntament de Malgrat.
Altres
aspectes a destacar són l’accés a la platja de la desembocadura
de La Tordera, entre el riu i Càmping La Tordera, era un espai
marginal, degradat totalment descontrolat. Abans es percebia més com
un abocador . Actualment és un espai “protegit”.
Entre
les societats culturals i esportives, havia estat capdavantera fins a
la guerra civil la societat cultural i recreativa La Barretina (amb
un grup coral, La Lira, el cor i orfeó La Barretina i una
biblioteca), que organitzava festes i espectacles teatrals; la
societat continua agrupant nombroses entitats culturals i esportives
de la localitat. El 1981 es constituí la Societat Cooperativa
Catalana Alt Maresme, formada per les cooperatives l’Amistat de
Calella, La Unió de Canet i La Malgratense.
Pel que fa al desenvolupament del municipi ha estat molt ràpid en els últims 40 anys, amb un augment progressiu de la població, ja que en 1958 només tenia una població d'uns 3.500 habitants, mentre que el 2006 la seva població era de 19.923 habitants a l'1 de gener, amb una densitat de 2.538,54 hab. per km ².
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada